l’aniversari de Khadija

Hi ha unes nenes del barri que de tant en tant em vénen a veure. Són molt maques i educades, no representen cap nosa. Seuen, parlen, riuen.

Ahir van venir a buscar-me perquè era l’aniversari d’una d’elles. Jo anava vestida d’estar per casa i sort que em vaig canviar per anar a la festa. Hi havia un munt de criatures, d’un any a la vintena. Vestits per l’ocasió però sense anar disfressats.

Khadija feia 12 anys. I per celebrar-ho, què millor que posar-se unes sabates de noia gran, amb una cunya d’uns 15 cm. Al jardí hi havia cadires disposades en cercle i un munt de nens i nenes asseguts. En un extrem del cercle hi havia una taula amb estovalles, begudes, plats amb dolços i fruita de plàstic. Darrere seia Khadija. Les seves germanes grans van posar música i primer els nens petitos can ocupar la pista per ballar. I ho feien gaudint del moment. Al cap d’una estona les nenes s’hi van afegir i tothom va acabar ballant. Els nois adolescents van fer la seva festa una mica apartats del grup. Fins i tot el xai de la família, que corria pel jardí, semblava ser parícip de la ballaruca. A ningú se li va ocórrer tocar el menjar ni les begudes de la taula.

El pare de la nena va arribar de treballar, va entrar a l’habitació, després va passar amb el tronc nu per anar a rentar-se a la dutxa que tenen al jardí. Tan tranquil·lament. I sense interactuar amb la nena. El germà gran, igual.

Jo havia de marxar perquè tenia un sopar. Li vaig dir a la mare de Khadija i em va demanar que m’esperés fins que la nena bufés les espelmes. Li van cantar “Moltes felicitats” en francès, anglès, wolof i una altra llengua que no vaig reconèixer. I després, em van servir a mi en primer lloc un plat amb pastís, empanades, bunyolets i crispetes. I suc.Només tenia jo plat, i la nena m’animava a menjar. Amb una trentena de parells d’ulls mirant-me i desitjant els aliments del plat. Vaig compartir amb els nens que eren a prop meu. Després, una estona més tard, la mare i les germanes de Khadija van treure un plat per nen, amb l’única diferència que no hi havia pastís, i bissap per tothom. Abans de marxar em van tornar a omplir el plat a vessar de dolços.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús