la vida de Malafy Touré tenia un preu

La setmana passada vaig ser a Kolda. És la capital del departament de Kolda i un dels llocs pitjor comunicats amb el nord del país. La productvitat potencial és alta, però la transportabilitat dels productes és difícil.

El tema que estava en boca de tothom era el cas de la mort de Malafy Touré a l’hospital de Kolda. Vaig coincidir amb un periodista local que em va explicar el cas. Una dona d’aproximadament 40 anys embarassada de vuit mesos va anar al centre de salut més proper a casa seva i on li havien fet les tres visites reglamentàries de seguiment d’embaràs. En les visites els professionals ho havien vist tot correcte. Com que no podien atendre-la correctament, la van derivar a l’hospital públic de Kolda. Va agafar un taxi en comú amb el seu marit i van anar a la capital del departament.

A l’hospital la va atendre una llevadora. La va diagnosticar ràpidament i va dir al marit que la factura pujava a 250.000 CFAs, uns 380 euros. L’home en duia 80.000 i va prometre al personal de l’hospital que la família portaria la resta de diners, però va demanar rapidesa per atendre la seva dona. Però ningú no la va atendre i al cap de 24 hores va morir a l’hospital. El responsable mèdic que va signar l’acta de defunció, un ginecòleg, va declarar que Touré no estava embarassada. Aquest fet denota, òbviament, una manca de coordinació entre els centres de salut i l’hospital regional. O una voluntat de rentar-se les mans davant dues possibles morts.

El cos va ser traslladat al tanatori de l’hospital, un indret aparentment no ventilat i on la calor accelera la putrefacció dels cossos. Allà, el cos sense vida de la dona va expulsar el bebè, que va morir molt pocs instants després de començar a treure el cap tot cercant oxigen degut a l’esgotament. Les macabres imatges del naixement del bebè al tanatori, o més ben dit de l’expulsió, van ser enregistrades pels periodistes i difoses a les cadenes de televisió del país. Vam discutir amb el periodista l’ètica continguda en aquest acte. Per mi eren imatges gratuïtes, per ell el deure d’un periodista és ensenyar la realitat i, com que van pixelar la cara de la difunta, les imatges no eren sensacionalistes.

Fossin ètiques o no, les imatges van impactar els senegalesos. I la indignació va dur la gent al carrer. Dijous 27 de novembre Kolda va acollir una manifestació contra el pèssim tracte que reben els pacients; contra la perpetració de la pobresa i a favor de la salut pública universal; contra la impunitat dels responsables de l’hospital públic de Kolda.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús