conseqüències de l’èbola al mercat setmanal de Diaoubé

Sent a Kolda un noi al qui havia d’entrevistar per la recerca em va citar a Diaoubé. La localitat em sonava perquè quan em vaig documentar sobre l’aïllament de Kolda un dels punts que vaig tractar van ser els mercats, i Diaoubé apareixia als documents com el mercat setmanal més important del departament. Després vaig saber que no era tan sols un punt important pel comerç de la zona sinó de tota l’Àfrica Occidental. Guinea Bissau, Guinea Conakry, Mali, Mauritània i Gàmbia, tots els països veïns, conflueixen a Diaoubé per dur a termes intercanvis. Evidentment, la posició geogràfica de la localitat, en una cruïlla de camins i de cultures, prenent les paraules de Pierre Vilar, ho facilita. Els camions arriben d’arreu i les mercaderies es compren i venen a l’engròs. El dia amb més moviments és el dimecres, tot i que diuen que els dilluns i els dimarts ja s’oloren els preparatius.

Vaig agafar un 7 places de Kolda a Diaoubé. Després d’una hora d’espera a l’estació el vehicle es va omplir i vam poder marxar. El conductor era un home. Em sobta la poca, per no dir nul•la, interacció dels conductors de transport en comú que circulen per aquí amb els clients. Els altres sis passatgers eren homes. Tres eren mecànics que transportaven amb ells unes peces de camió. Els vam deixar a mig camí, en el punt on hi havia un camió accidentat. Després van anar pujant i baixant passatgers que ocuparen les seves places. Els altres tres eren del sector de l’educació. Dos directors d’escola i un antic professor que ara parlava en tant que president d’una associació de pares d’alumnes d’una escola de primària. Havien estat a Kolda assistint a una reunió. El viatge va durar dues hores. I durant les dues hores van estar discutint sobre la gestió econòmica. Cada alumne que es matricula a una escola pública paga 1.000 CFAs (no arriba a 2 euros). Aquests diners eren gestionats pels directors d’escola, que eventualment no els invertien sinó que els afegien al seu sou. Ara, i d’acord a un decret de 2002, les associacions de pares comencen a gestionar aquests diners. En la discussió, uns estaven en contra i un a favor de la participació de les associacions de pares en aquesta gestió. No cal dir qui tenia cada posicionament. Em meravella el nivell d’expressió oral i de dialèctica dels senegalesos. Els formalismes i l’argumentació són ben construïts i els connectors utilitzats amb cert barroquisme.
La carretera que va fins a Diaoubé també està sent refeta, com la de Kolda a Ziguinchor. Els dos trams formen part de la llarga carretera que es vol convertir en practicable de Ziguinchor a Dakar sense estar obligats a travessar Gàmbia. El tram de Kolda a Diaoubé, atribuït a una empresa senegalesa, està molt avançat.
Quan arribes a Diaoubé ja veus una gran quantitat de comerços limítrofs a la carretera generats arrel del mercat setmanal. Són de tota mena. De venta al detall, però també de serveis. Em va sobtar la molt reveladora presència de Western Union. Evidentment, les transaccions econòmiques són importants en aquesta població. Però actualment són un record del que foren. La causa n’és el tancament de les fronteres degut al virus de l’èbola. O ebola segons TV3. Es diu que abans arribaven un centenar de camions cada setmana, i ara en són tan sols una vintena. Això ha comportat la pujada del preu de productes ben presents en les cuines domèstiques que provenen de Guinea, com ara l’oli de palma, que ara és un 40% més car. Evidentment, els productors dels països meridionals també en pateixen les conseqüències.

El tancament de les fronteres afecta molt més la mercaderia que no pas les persones. Aquestes vulneren fàcilment els límits fronterers amb vehicles de dues rodes o a peu. Això he sentit.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús