higienisme selectiu. Senegal, Rabat, Barcelona…

Aquests dies he llegit Comptoirs et villes coloniales du Sénégal, un llibre d’Alain Sinou de 1993 que analitza la implantació dels francesos a Saint-Louis, Gorée i Dakar. Originalment les dues primeres eren factories, Saint-Louis d’esclaus i posteriorment de goma aràbiga, mentre que Gorée d’esclaus i després de cacauet), mentre que Dakar va ser fundada ja com a ciutat. Mitjançant l’anàlisi dels plans urbanístics, de l’habitatge i del context jurídic l’autor mostra el model de ciutat colnial francès implantat el segle XIX. La idea que més m’ha atret ha estat la d’higienisme. Recordem que al mateix segle Haussmann estava difonent pràctiques d’higienisme a França. I s’extrapol·laren a les colònies. Amb la particularitat que a l’Àfrica negra, el focus de malalties, i d’indecència, era el negre. Sinou explica meticulosament com es crearen barris blancs, que també acolliren els negres “evolucionats”, és a dir, assimilats a la cultura francesa, mitjançant reglaments que exigien cert capital. Per exemple, en un context on els autòctons vivien en cabanes de palla, se’ls obligava a tirar-les a terra i remplaçar-les per cases de maons, un material car i reservat a una minoria.

I llegeixo en un article que el preu del sòl adjacent al tramvia de Rabat ha augmentat considerablement. I la gent que hi vivia ha hagut de marxar. en el seu lloc hi viu ara la classe alta, que no utilitza transport en comú. Els usuaris potencials eren de la classe mitja, però en expulsar-los el tramvia ha perdut la raó de ser.

Aquesta gentrificació m’ha fet inevitablement pensar en Barcelona. I en tantes altres ciutats, evidentment. Però el cas barceloní, per viscut, em resulta especialment flagrant. I tot plegat ha coincidit amb l’exitosa publicació del col·lega Miquel Fernández Matar al Chino. Sortosament, el Chino ha format part de l’oralitat de la nostra família. L’avi hi tenia una farmàcia i les històries que explicaven ell, l’àvia i la mare són infinites i entranyables. Històries de gent treballadora i lluitadora. Em fa pena i ràbia passar-hi ara per davant i veure el Conservatori del Liceu i pensar en l’higienisme selectiu aplicat a aquells llluitadors i lluitadores.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús