la gamba d’esquer

Divendres per la tarda vaig agafar la bici i vaig anar cap al Nord. Vaig passar el pont de sortida de Ziguinchor i poc després, al segon pont vaig fer una pausa. Ques es va convertir en una parada. Que va esdevenir la distracció de la tarda. Un vellet estava pescant i vaig estar mirant-lo una estoneta. Amb un fil de niló estava pescant al bolong, un canal d’aigua salada que desemboca al riu Casamance. Quan va recollir el fil per posar esquer nou, vaig veure que hi posava gambes. Els hi treia el cap i les passava per l’ham. El quilo de gambes fresques aquí ronda els dos euros, però no per això puc deixar de sorprendre’m quan veig els usos que se’ls dóna. I recordo quan els mauritans expliquen que abans de la comercialització de la llagosta, a Nouadhibou la utilitzaven també com a esquer. Ni la llagosta a Mauritània ni les gambes a Casamance estan considerades com a recursos alimentaris per a la majoria de la població. Sí que, avui, s’exporten, i una minoria elitista se les menja.

Babacar Camara, l’home pescador del bolong, tenia dos fils. Li vaig demanar un i me’l va deixar. Al final del niló hi havia dos hams i un pes de plom. Amb el mateix moviment inicial que la fona, cal donar impuls i llançar el fil al bolong. I esperar. Sentia la vibració dels peixets que es menjaven les gambes, però no vaig aconseguir treure cap peix. Mentre, Babacar va treure dos peixos gats i un exemplar d’una espècie que no vaig reconèixer. Els va posar a un sac d’arròs buit i els dos vam marxar, cadascú amb la seva bici, cap a casa. Aviam si la propera vegada que pesco tinc més sort.

2 comentaris

  • Jordi Suñé

    08/12/2014 9:39

    M’agraden les petites històries que ens expliques! Ens ajuden a viatjar allà des de casa estant.

  • malonso

    08/12/2014 11:07

    Moltes gràcies, Jordi. Un plaer!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús