panorama lingüístic al Senegal

Com en tots els països africans, al Senegal es parlen diverses llengües. D’una banda, les llengües originalment africanes, i d’altra banda la llengua del colonitzador, en aquest cas el francès.

La llengua oficial al país és el francès. S’ensenya a l’escola, des de primària. El nivell en general és molt superior que a Mauritània, on el francès no és llengua oficial sinó administrativa i on s’ha ensenyat tan sols puntualment en el si del sistema educatiu.

Entre les llengües originalment africanes, el wolof ha esdevingut la parla vehicular al Senegal. Segons diuen els experts, un 80% de la població la parla o entén. Forma part de les sis llengües nacionals, juntament amb el pulaar, el serer, el joola, el mandingue o malinké, i el soninké o sarakolé. Si fem atenció als grups lingüístics, el wolof, el serer i el peul formen part de les llengües oest-atlàntiques o senegalo-guineanes, mentre que el soninké, el mandingue i el joola pertanyen al grup lingüístic mandé.

Vegem el cas de Casamance. Per proximitat amb Guinea Bissau, al carrer se sent força creol. El parla tant gent casamancesa com el nombrós grup d’estudiants guineans que estudien a la universitat de Ziguinchor. Però també som a prop de Gàmbia, i també se sent, tot i que menys, l’anglès. Sovint demano als infants del meu veïnat quina llengua parlen a casa. Joola, mandingue, soussou, soninké, pulaar, mandjak… Entre ells, quan els sento jugar al carrrer, solen parlar wolof. Ara bé, aquesta llengua simbòlicament té una pàtina negativa, i és que la regió de la Casamance va ser repoblada per gent wolof del Nord del Senegal en un intent del govern per fer germinar la sensació de pertinença al Senegal, quelcom que no és evident.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús