no consumeix Jumbo

Divendres passat vaig anar a conèixer el que més tard seria el meu professor de wolof. Vam començar les classes diumenge.

És un home diferent. Es diu Lamine Diaw, té 55 anys, està casat i té uns quants fills. És professor de francès en establiments d’educació secundària i professor de wolof en associacions i a nivell particular. Quan vaig entrar a casa seva ja vaig veure que no era un habitatge com la majoria dels que hi ha per aquí. Al jardí hi ha una cabana elevada de fusta, realitzada amb materials reaprofitats. Vam reunir-nos a la cabana, l’interior de la qual està decorat amb motius navals, de manera que sembla un vaixell. Amb dos timons i tot. I els seus fills hi juguen, i ell hi roman. Va estudiar llengua i didàctica a França i va tornar per ser professor al seu país natal. És de Dakar però ha viscut per tot Senegal perquè el seu pare era gendarme. Va tenir la sort de poder escollir destinació i, crec que molt encertadament, va triar Ziguinchor.

Li agrada la naturalesa, marxa a fer acampades, coneix molt bé la medicina tradicional. I no beu begudes gasoses ensucrades, cosa que aquí fa tothom qui pot. I no en beu perquè és conscient del perill que comporta per la salut. I a casa seva no es cuina amb Jumbo, l’equivalent del Maggi. Perquè és un adepte de la vida natural, sense additius conservants. Aquí per cuinar qualsevol plat, fins i tot una truita francesa, t’hi entaforen el Jumbo.

Lamine Diaw és un alternatiu. I n’és conscient. I explota aquest perfil. Pel que fa a les classes, adopta una metodologia comunicativa excel·lent.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús