de casament (1)

Dissabte vaig anar a un casament. M’havien donat la targeta d’invitació i s’hi llegia que la recepció seria a un hotel a quarts de sis. Però em van dir que passés pel matí per casa de la família de la núvia.

Vaig anar tranquil·lament a la perruqueria, per allò d’intentar estar a l’alçada de les circumstàncies. Aquí les noies i senyores es muden molt per assistir a les celebracions. I a les dues vaig arribar a casa de la família, després d’haver creuat un petit arrossar vestida de pitiminí.

La celebració a casa tenia tres estadis geogràfics. Com que sóc amiga propera de la família (ens coneixem de Nouakchott) i, per què negar-ho, perquè sóc blanca, inicialment em van col·locar a l’estadi més profund: el menjador de casa. Allí hi havia la família del nuvi, la parella i alguns propers de la família de la núvia. Vaig arribar i al cap de ben poc van treure el dinar. Cuscús amb carn. Tres grans plats comunitaris. Per beure hi havia vi, begudes gasoses i begudes naturals com ara el bissap. Havent dinat, els parents d’ell van marxar a l’hotel a dscansar. Jo em vaig estirar una mica al sofà i vaig fer una petita migdiada.

Al llevar-me, vaig escapar-me a l’estadi espacial intermig. Per mi, el més divertit. Al pati de casa, una cinquantena de dones estaven assegudes en rotllana. Cantaven i de tant en tant alguna sortia a ballar al mig. Curiosament, el volum dels cants i la presència de dones ballant augmentava proporcionalment a la ingestió d’una beguda que una dona tenia a l’interior d’una galleda i anava repartint: vi de palma. Fortíssim… amb la calor jo vaig ser capaç ni d’acabar-me un got. Però les iaiones li fotien que donava gust.

El tercer estadi em va agradar molt. Per popular. Fora de casa, a prop de la porta d’entrada, van instal·lar una carpa i uns bafles. És l’espai on tots els veïns poden anar. Estava reple de nens ballant.

Silenci, música cantada, música enregistrada. Tres estadis del casament. Tres espais. Certament, cadascú ha d’anar al seu espai, és jeràrquic, però alhora és molt inclusiu car tothom hi troba la seva plaça.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús