de casament (2)

Cap a les sis de la tarda els convidats més propers es van canviar de roba i vam començar a marxar cap a l’hotel. No tots, però, tan sols els joves. Els pares de la núvia, per exemple es van quedar a casa. Em vna dir que havien d’estar pendents dels seus convidats. No puc imaginar com deurien acabar les dones amb el vi de palma…

A l’hotel les taules estaven disposades al voltant de la piscina. Una piscina impracticable perquè l’aigua estava diguem que poc transparent. Els nuvis van arribar i el fotògraf i el càmera van enregistrar l’entrada, amb l’ajuda d’un potent focus halogen que encegava la vista de tothom. Van treballar tota la nit, aconseguint primers plans amb els ulls mig tancats. Ja tots asseguts, fou l’hora dels parlaments. Un representant de la família d’ell, un de la d’ella, els amics d’ella, els amics d’ell… Una vintena de joves d’ambdos gèneres i vestits amb la mateixa tela eren les dames i els nois d’honor. Van ser ells qui van servir el sopar i els qui van distribuir les begudes.

Després dels parlaments, el conductor de la festa va anunciar pel micro que era el moment del ritual dels regals. Va organitzar la fila, els nuvis es van aixecar i el càmera va immortalitzar la llarga estona on cadascú feia entrega del seu regal. El donava a la núvia, ella el passava a una dama d’honor i aquesta el passava a la cadena de dames i nois d’honor. L’últim posava el regal en una taula, fins que va haver-hi una muntanya. Abans, pe`ro, la tieta de la núvia va donar-li una mena de pareo que va fer esclatar tothom a riure. Era curt, i se’l posen les dones per rebre de manera sexy els marits a casa al vespre.

Tot seguit vam seure i van portar-nos el sopar. Res glamurós. Fideus d’arròs amb carn en un plat individual de plàstic. Abans, mentre esperàvem, ens havien donat a cadascú un plat també de plàstic amb crispetes i bunyolets dolços. Tot el menjar el duia la família de la núvia de casa. Però el menjar en aquest casament era el menys important. Vam ballar molta estona al ritme de la música que ens punxava el DJ, bàsicament senegalesa. I a partir de mitjanit la gent va anar desfilant. Érem uns 200, majoritàriament menors de 40 anys. La majoria va venir directament a l’hotel, una minoria vam empalmar la celebració familiar i la de l’hotel.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús