l’heroïna Aline Sitoé Diatta

El vaixell que tranporta persones, així com mercaderies, de Dakar a Ziguinchor es diu Aline Sitoé Diatta. La rotonda del barri de Goumel, a Ziguinchor, que ara està engalanada amb motius nadalencs, porta el nom d’Aline Sitoé Diatta. Tothom a Casamance parla d’aquesta figura femenina, erigida com l’heroïna comuna a tots els casamancesos. En vàries ocasions m’han explicat com va provocar una tempesta que va evitar l’atac dels europeus.

Originària de la Baixa Casamance, territori que aproximadament equival a l’actual regió de Ziguinchor, durant els anys 1940′, és a dir, durant la Segona Guerra Mundial, hi va protagonitzar un moviment religiós important, que els francesos van llegir en termes anti-colonialistes.

Des de petita quedà afectada per una paràlisi i, per tant, no podia contribuir a una de les activitats femenines més importants de la zona: el conreu de l’arròs. Cap a l’any 1935, quan tenia entre 10 i 15 anys, emigrà cap a Dakar per treballar en el sector domèstic. Es casà a Dakar amb Thomas Diatta, originari també de la Baixa Casamance, i van tenir una filla. Al 1942 Aline començà a tenir visions que li deien que si tornava a Kabrousse, el seu poble, podria desenvolupar l’habilitat de provocar la pluja i podria, per fi, ajudar a l’òptim desenvolupament del cicle de l’arròs. Tornà a Kabrousse amb la seva filla i roganitzá una primera cerimònia, en la qual va ploure i se li atribuiren poders sobrenaturals per provocar la pluja, així com una connexió especial amb el ser suprem Emitai.

Molta gent es desplaçà a Kabrousse per aprendre aquesta preciosa habilitat de la mà d’Aline Sitoé Diatta. El seu marit morí a Dakar i ella es va convertir en la segona dona del cap religiós del poble, Alou Gaye Diatta.

Els francesos no es refiaven d’aquella dona que provocava peregrinacions massives. Com que no obtingueren els animals, ni el gra ni els homes que esperaven recrutar a Casamance per lluitar a la SGM, van culpabilitzar Aline i la van forçar a emigrar al Malí. Primer a Kayes i després a Timbuctú, on se li va perdre la pista. Va desaparèixer, dit d’una altra manera.

El líder carismàtic del Moviment de les Forces Democràtiques de la Casamance, el Pare Augustine Diamacoune Senghor, reivindicà a principis dls anys 1980′ la figura d’Aline Sitoé Diatta com el símbol de la unitat i la resistència de Casamance. La desaparició d’Aline va ser interpretada per Diamacoune com la deixadesa de l’estat seenegalès davant dels problemes de la Casamance. Fou assimilada a l’anticolonialisme, i es parlava d’ella com “la dona que era més que un home”.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús