la clandestinitat anunciada

A tot arreu hi ha negocis oficials i negocis que escapen a la llei, és a dir, negocis clandestins. Aquí hi ha bars calando, taxis calando, pots anar com a calando cap a Europa i formar part del famós Barça o barsa (Barcelona o el paradís… perquè si naufragues amb la piragua probablement moris i, amb sort, aniràs al paradís).

Per anar a un punt a l’altre de Ziguinchor es pot anar a peu, en vehicle privat, en taxi groc (500 CFAs el viatge), en moto jakarta (300 CFAs el viatge), en minibús (100-150 CFAs) o en taxi calando (200-250 CFAs). Aquests darrers són cotxes més aviat atrotinats, sense cap distintiu que permeti reconèixer clarament que són taxis, se’ls permet la sobrecàrrega, de manera que al seient del copilot poden viatjar fins a 2 persones i darrera fins a quatre. Fan distàncies llargues, comunicant els barris dels afores de la ciutat. No operen a la gare routière, perquè són clandestins. M’havien explicat on hi havia algunes estacions, però per mi clandestinitat és sinònim de secret i entenia que eren llocs si més no una mica amagats.

Ahir tornava en bici cap a casa, passava per un carrer on solc passar i, ai las, em va sorprendre veure fixat en un arbre un cartell publicitari casolà encarat cap a l’asfalt, a la vista de tothom. S’hi llegeix “Gare taxi calando Boucot“. La clandestinitat anunciada. I vaig seguir pedalant i rumiant el munt de coses que no entenc, que em sorprenen. I són aquestes sorpreses, el fet de no donar pràcticament res per sabut, el que m’agrada de ser a l’estranger.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús