Dakar ambigua

Després d’un viatge en vaixell mogudt pels marejos, vaig arribar a la gran ciutat, Dakar. Un taxista que conec em va venir a buscar al port i em va dur per la Corniche a casa de l’amiga que m’acull. El primer dia vaig tenir males sensacions a Dakar. Grans distàncies per recórrer, preus dels taxis caríssims (Uno conec les línies de busos ni de mini-busos), soroll, gent amb cara de ciutat… De nou, vaig sentir-me com el protagonista de “La ciudad no es para mí”.

El matí del segon dia la cosa no va millorar gaire. Tenia un sol objectiu: fer el visat per anar a Mauritània i renovar el de Senegal. Taxi per anar a l’ambaixada de Mauritània, on molt amablement em diuen que des d’agost el visat es fa directament a la frontera. Taxi per anar a renovar el visat senegalès. Entro a l’edifici, no era allà. Un altre taxi. I vaig arribar a Cité Police. Al tercer pis hi ha unes dependències on renoven el visat. El meu cas, per raons que ara poc importen, era un xic especial, així que vaig entrar a les 11h i vaig sortir a les 16h. Vaig fer la pausa com els treballadors, i vaig aprofitar per passejar pel barri de Médina. LEs artèries principals no em van atraure, però vaig descobrir carrerons on vaig pensar que podria viure. Vaig toornar a casa amb el visat al passaport i pensant en voler marxar de Dakar el més aviat possible. No podia quedar-me, però, amb aquesta sensació, així que vaig demanar ajuda a una amiga que acaba d’instal·lar-se a Fann Hock, un barri prou cèntric al costat del mar i amb un ambient molt de poble. Tranquil, popular, no car… Vam sopar al bar Xorbi (en wolot, una petxina). Vam assistir a la derrota de Senegal davant Algèria i en un ambient distès vam sopar a preus més que normals. Dakar té dues cares, i depèn d’on visquis pot agradar-te més o menys. Esticencantada d’haver conegut Fann Hock i de marxar, aviat, amb bon regust de Dakar.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús