la força dels elefants

Diumenge va celebrar-se la final de la CAF, la Copa Africana de Futbol. Era a casa d’un amic quan vam saber que els finalistes, Ghana i Costa d’Ivori, havien empatat i, després d’una pròrroga sense canvis al marcador, es disposaven a tirar penalts. Vam baixar tot cercant una cafeteria on poder veure els darrers moments de la final.

Vam passar per una rimera. Estava plena d’homes àrabs. Asseguts a l’interior del local, però també drets al carrer intentant veure la pantalla. Vam seguir baixant fins arribar al Cafè Tunis, on potser hi havia entre 100 i 150 homes. Alguns asseguts, alguns drets. Vam poder trobar un indret des del qual, drets, vam seguir els tirs. Jo era l’única dona, com sol passar quan hi ha futbol aquí a Mauritània. La majoria eren àrabs, si bé hi havia alguns clients marfilenys i alguns cambrers de la mateixa nacionalitat. L’emoció era màxima. LA gent aplaudia tant per Ghana com per Costa d’Ivori. Els cambrers aprofitaven el canvi d’equip entre penalt i penalt per servir, però després es quedaven embadalits davant la pantalla.

Després de molts tirs, el porter marfileny va parar un penalti. Si, al seu torn, Costa d’Ivori marcava, s’enduia la final. El llançador fou el porter… i marcà. I el local estallà en alegria i salts. Per part dels mauritans, i dels marfilenys. La presència de mauritans a Costa d’Ivori és destacable, però sospito que si hagués guanyat Ghana també s’hagueren alegrat.

Al carrer, grups de marfilenys corrien tot celebrant la victòria. A Costa d’Ivori es va decretar el dilluns següent com a dia festiu per celebrar com cal la victòria dels elefants, els jugadors marfilenys.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús