generositat

És un dels meus millors amics de Mauritània. Una d’aquelles persones en qui pots confiar cegament. Feia anys que ens creuàvem en reunions lúdiques, però no havíem parlat mai. De sobte, un dia algú em va dir que era nebot d’un antropòleg maurità que admiro molt. I aquest fet em va portar a parlar-hi, encara recordo a casa de qui érem i en quin context precís ens trobàvem. Al dia següent ja vam marxar a acampar junts al Banc d’Arguin, amb un parell d’amics més.

Casa seva és un lloc obert a tothom. Humans i animals. Efectivament, és dels pocs mauritans amants d’animals. Tortugues, gats i gossos.

Era a casa seva, a punt de preparar els bàrtols per agafar l’endemà un taxi per anar de Nouakchott a Dakar. És un viatge pesat, d’unes 12 hores, on vas incòmode en cotxes sobrecarregats i on et veus obligat a creuar la frontera de Rosso per terra, òbviament. Cal canviar de taxi, lidiar amb els buscavides fronterers… però és la solució més barata. I a mi ja m’anava bé. Preparava, doncs, la bossa, per marxar l’endemà a les 6 del matí, quan va arribar amb un bitllet d’avió al meu nom per anar d’una capital a l’altra. “Ara treballo, ara puc fer aquest gest que em ve de gust fer. I, com diu l’islam, el que donis Déu t’ho tornarà multiplicat per deu”.

La seva generositat em va emocionar. I vaig podr fer el viatge en 45 minuts i ben asseguda.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús