moktar

Ens coneixem des de fa temps. Treballa al diari que té les oficines just al costat del darrer pis on vaig viure a Nouakchott. Per sortir de casa havia de passar pel pati del diari, així que cada dia ens vèiem i petàvem la xerrada.

En aquesta curta visita a Nouakchott vaig passar a veure’l. El vaig veure molt igual. De fet, ens havíem vist a l’abril de 2014 per darrera vegada. Li vaig explicar que havia aprofitat que era a Casamance per pujar a Nouakchott a fer entrevistes per la tesi. Al dia següent li feia una entrevista.

Em va explicar els ets i uts de l’organització de la seva tribu per encarar el pagament de la diya. Una organització ràpida, molt ràpida, gràcies a la delegació piramidal. Un representant de cada grup d’edat assisteix a la reunió i després informa els seus iguals. El grup d’edat agrupa els diners i els entreguen al tresorer. Em va explicar com fan les reunions, com porten al dia la llibreta testimoni de cada una de les trobades… I al final, quan estava a punt d’apagar la gravadora, em diu que ells no accepten diya dels altres. Que els accidents ocorren peruqè Déu així ho ha volgut, i que no es volen lucrar arrel d’això. Ara bé, un altre informant m’explicà que quan això passa, la tribu del culpable dóna diners per ajudar la família del mort. No li diuen diya, però donen diners.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús