mkhaitir

Mkhaitir és un jove enginyer de Nouadhibou força actiu en les xarxes socials. El desembre de 2013 va publicar un text al seu compte de Facebook on argumentava que la discriminació per castes no està justificada en l’islam. La casta a la que es referia més específicament és la dels artesans. Efectivament, en la tripartició de les tribus mores mauritanes els artesans ni tan sols apareixen. Es parla dels àrabs o guerrers, dels savis religiosos o marabútics i dels tributaris. Els lliberts i els artesans queden fora de la classificació. En formen part des que neixen, per herència, i com a membres d’aquests grups són discriminats. Els marabútics argumenten que aquesta diferenciació social té les arrels en l’islam. En aquest sentit, Mkhaitir va argumentar que no era així.

Pocs dies després l’associació d’ulemes de Nouadhibou va denunciar Mkhaitir per blasfèmia i apostasia. El tema va esdevenir protagonista en les converses de la població. Tothom opinava. Però ben poca gent havia llegit el text, així com tampoc un segon text on el jove explicava que en cap moment s’havia mostrat contrari a l’islam ni al Profeta. Mkhaitir fou empresonat al gener de 2014. Gairebé un any després, el desembre de 2014, va ser jutjat. Abans del veredicte, va mostrar penediment davant del tribunal. Però no serví de res. Fou condemnat per apostasia a pena de mort.

Tot plegat és surrealista. S’acusa un ciutadà d’haver comès un crim que en cap cas ha comès. I les proves són accessibles, tan sols cal llegir els dos textos. No és que els treballadors de l’aparell judiciari maurità siguin una colla d’inútils, sinó que a l’Estat no li interessa que es parli d’un tema històricament silenciat, l’esclavatge i la discriminació per pertànyer a determinat grup social, i encara menys que es justifiqui que no hi ha cap base religiosa musulmana que ho legitimi.

S’aplicà l’article 306 del Codi Penal maurità, promulgat el 1983 i vigent actualment. En aquest text es preveu la pena de mort en cas d’apostasia, però també es dóna espai al penediment, que es comprèn com un mecanisme per aturar la condemna. Amb el penediment, s’exculpa el presumpte apòstata. Aquesta part de l’article, però, no va ser aplicada.

L’últim cas a Mauritània en què es va aplicar la pena de mort data de 1987. Aquest càstig seguia existint en els textos, però no s’aplicava. Fins que arribà el cas de Mkhaitir.

Un cop fet el veredicte, associacions mauritanes i erudits religiosos van expressar-se contràries a l’aplicació de la pena de mort, més tenint en compte que en cap cas l’acusat havia defensat l’apostasia. També algunes associacions i savis van declarar-se favorables al veredicte del tribunal. Entre els partidaris de l’aplicació de la pena de mort a Mkhaitir, hi ha la presidenta de la Comissió dels Drets Humans de Mauritània.

Mkhaitir es troba ara a la presó esperant condemna. O un indult. No té advocats perquè els dos que el defensaven abandonaren el cas després d’un seguit d’amenaces i pressió.

2 comentaris

  • Garsenda Constantí

    10/04/2015 0:10

    Gràcies per informar d’aquesta realitat que tenim oblidada. Àfrica, tant pròxima i tant lluny.

  • malonso

    18/04/2015 9:03

    Gràcies, Garsenda! Seguirem informant!

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús