francès condemnat a mort a Indonèsia

La matinada de dilluns a dimarts d’aquesta setmana vaig arribar a Nouakchott. L’endemà, candidats i membres del jurat del concurs d’al·legats pels Drets Humans. Representants de la societat civil mauritana van explicar el context jurídic del país i algunes de les injustícies que des de les seves associacions proven de combatre. Un dels màxims lluitadors contra l’esclavatge, la presidenta de l’associació de dones mares de família, un defensor dels drets humans, un lluitador pels refugiats mauritans a Mauritània (expulsats del país arran del conflicte de 1989 i retornats, però sense documents), etc.

Richard Sédillot estava present en aquella trobada. Me’l van presentar com a membre del jurat. És un dels pocs advocats francesos que defensa causes greus com ara condemnats a pena de mort de manera gratuïta. Perquè creu en el que fa. De sobte, es va aixecar i van començar les trucades telefòniques. La cara li anava canviant, adquirint una expressiva preocupació.

Acabada la reunió, em van explicar el que havia passat. Serge Atlaoui, client de Sédillot, fa 10 anys que està empresonat a Indonèsia per suposada pertinença a una banda de producció i tràfic de drogues. No hi ha cap element que ho provi. Sédillot va rebre la notícia, aquell matí a Nouakchott, que el govern indonesi havia donat llum verda a l’execució d’Atlaoui. El marge mínim entre el gest i l’execució és de 72 hores.

Sortir de Mauritània amb urgència no és evident. La solució fou enviar Atlaoui a Dakar i, d’allà i després d’una escala de 10 hores, volar a París per defensar la causa i desplaçar-se a Indonèsia.

Que ens trobem per parlar de Drets Humans i un dels membres del jurat hagi de marxar cames ajudeu-me per defensar una total vulneració d’aquests drets fa rumiar. I fa treure’m el barret davant de la gent que lluita per aquestes causes. Ens vam quedar probablement sense la vedette del jurat, però evidentment la situació ho justificava completament.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús