sóc la veu de les Missa

Missa és una dona de Burkina Fasso. D’una zona rural, més concretament. Té 73 anys. Casada, amb tres fills. Després de 15 anys de matrimoni, el seu marit morí. Un temps més tard, el fill gran també morí, segons els rumors de sida.

La comunitat l’acusà, arran de les dues morts, de bruixeria, de menjar les ànimes de les seves víctimes i, conseqüentment, causar la seva mort física. Fou apallissada per la gent del poble i obligada a l’exili.

Passà tres dies al camp, sola, adolorida, afamada i amb set. I se suïcidà. A la plaça central del poble, perquè tothom ho veiés.

Aquest cas fou l’escollit per l’advocat burkinabès Olivier Yelkouny al concurs d’al·legats. Raonà com Burkina Faso ha signat un bon grapat de tractats de Drets Humans, com els drigents promouen la celebració del dia de la dona el 8 de març, , i com els casos com els de Missa de tortura per acusació de bruixeria són molt nombrosos en aquell país. I ningú no hi fa res, més enllà de l’existència d’un centre que acull 400 dones foragitades de llurs famílies després de ser acusades de bruixeria.

Personalment em va agradar el fet que Yelkouny posà en dubte la universalitat dels Drets Humans. Va ser l’únic candidat que ho va fer. I va demostrar també com trontolla la Carta Africana dels Drets Humans i dels Pobles, així com gran part de la normativa escrita a Burkina, com ara la Constitució.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús