fast sopar

Ahir vaig sopar amb un antic alumne. És policia i jo vaig intentar donar-li algunes nocions d’espanyol just abans que ell marxés a fer una formació a Ávila, a l’escola de policia. El govern espanyol paga l’estada de policies d’arreu del món per ser formats durant un any. En tornar als països d’origen se suposa que gràcies a l’estada la col·laboració entre els dos cossos de policia, l’espanyol i el de la nacionalitat en qüestió, treballaran en una més òptima col·laboració.

El cas és que els cursos d’espanyol previs no van servir de gran cosa. I el van enviar a Ávila, com estava previst. Ell no en tenia gaire ganes. Aquí a Mauritània tenia un bon càrrec a estrangeria i no veia la utilitat de seguir formant-se. Ha passat fred. Ha hagut de fer 2 hores d’esport cada dia i més de 8 de formació teòrica. S’ha sentit sol.

Ara ja fa 22 mesos que va tornar. Ahir no vaig percebre que hagués après espanyol. Diu que l’ha oblidat. O no va interessar-s’hi mai, vés a saber. La formació l’ha ajudat a escalar jeràrquicament, i ara és comissari de 4 comissaries de districte de Nouakchott. Treballa molt i moltes hores.

Em va venir a buscar a la casa dels amics on estic establerta. Eren les 21h. Vam anar a un restaurant dels bons, i va demanar una amanida. Em va explicar que està fent règim. Vam xerrar força i va ser agradable, però els meus amfitrions van sorprendre’s en veure que a les 22h ja era a casa. Un d’aquells sopars rapidíssims mauritans.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús