predicar llibertats que no s’asseguren a casa

Llegeixo que la Unió Europea i la Lliga Àrab han citat Mauritània com a exemple de país pel que fa a llibertat d’expressió i d’associacionisme i cenyint-se a un informe presentat per la presidenta de la Comissió Nacional dels Drets Humans de Mauritània segons el qual el país és el primer del rànquing de països àrabs en els dos indicadors esmentats. I se’m posen els ulls com a taronges. Un país que ha condemnat a mort un noi acusat d’apostosia per haver parlat, molt lleugerament, de religió i esclavatge és model de llibertat d’expressió? Un país que posa pals a les rodes a les associacions en defensa dels esclaus i lliberts és model de llibertat associativa?

L’informe en e lque s’han basat els dos organismes està firmat, com he dit, per la presidenta de la Comissió dels Drets Humans de Mauritània. La mateixa que s’ha pronunciat a favor de la condemna a pena de mort de l’acusat d’apostasia.

La Unió Europea disposa d’una delegació a Mauritània, així que no és excusa el fet d’haver-se basat en l’informe de la presidenta. M’estranya que no hagin demanat informació als seus empleats a Nouakchott. Em sembla irresponsable que no ho hagin fet; i, pitjor, si ho han fet però han amagat les evidències.

Paral·lelament, a una sessió de la Comissió Africana dels Drets Humans i dels Pobles celebrada a Banjul aquesta dona ha estat nomenada coordinadora de la coalició africana pel dret d’expressió i d’associació.

Quanta hipocresia. Dels uns i dels altres.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús