biram i les fonts de fiqh

Amb tota probabilitat l’obra de fiqh (dret musulmà) més coneguda a Mauritània i a la qual acudeixen els juristes per resoldre casos és el Mukhtassar (1374) del jurista egipci Khalil Ibnou Ishaq, tractat la importància del qual és reconeguda a tot el Magrib així com a gran part de l’Àfrica musulmana . El Mukhtassar va ser incorporat al programa formatiu dels juristes i des del segle XVI és, juntament a un conjunt de comentaris a l’obra, un recurs que opera en els litigis.

Aquesta obra, que no és sinó un repertori de regles, és considerada un compendi del pensament del fiqh malikí. Tant la primera part, as-Sifr, com la segona part, al-Bāb, estan dividides en ghif o paràgrafs, que els alumnes de dret musulmà a Mauritània aprenen de memòria. L’autor no recorre ni a ‘aḥādīṯ, ni a sentències jurídiques ni a diàlegs per traçar adscripció alguna a certa autoritat. Aquesta característica estilística va ser una innovació que va introduir Ibn ‘Abd al-Hakam l’any 824 de la nostra era amb el Mukhtassar al-Kabir. L’intèrpret militar llicenciat en dret N. Seignette va traduir el tractat de Khalil al francès, treball que es va publicar en 1878 en una edició bilingüe francès / àrab sota l’epígraf Code Musulman par Khalil (rite malékite – statut réel).

A Mauritània, el Mukhtassar va donar origen a una polèmica el 28 d’abril de 2012. Amb l’objectiu d’evidenciar que l’esmentada obra no hauria de ser font de dret musulmà Biram ould Dah ould Abeid, president del moviment Initiative pour la Resurgence du mouvement Abolitionniste ( IRA), va cremar públicament un exemplar del llibre que ens pertoca, així com altres títols. La pretensió de Biram era posar en evidència que l’obra de Khalil no hauria de ser font de fiqh ja que, entre d’altres, dóna per suposada l’existència d’esclaus i, és més, justifica que la mort d’un d’ells per part d’un musulmà no té per què ser castigada. Segons el testimoni del president del moviment, abans de procedir a la crema va arrencar les pàgines dels manuals en què se citava l’Alcorà, Déu o el Profeta. Després de la incineració, Biram va ser arrestat sent acusat de violació dels valors islàmics del poble maurità. El juny de 2012 el jutge encarregat del cas no el va admetre a tràmit argumentant vicis de forma i de procediment. Mesos després, Biram va rebre el premi de Nacions Unides pels Drets Humans. El cas de Biram permet donar compte dels debats que giren al voltant del fiqh i de les seves fonts, diatribes que no afecten la shari’a. Mentre aquesta darrera és una obra divina, el fiqh és la interpretació que n’han fet els humans i és, per tant, discutible.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús