doble cara

Mauritània és una República Islàmica. Fou el primer país en ser-ho oficialment. Aquesta adscripció comporta un seguit de condicionants, que s’expressen bàsicament per la llei però també pels costums de la societat.

Ara bé, no em deixarà de sorprendre l’ambivalència de la societat mauritana. Ja em va cridar l’atenció el 2007, quan sent a Walata, una preciosa ciutat antiga habitada per unes 800 persones, una dona em va convidar a una trobada femenina a casa d’una amiga seva. Vaig entrar-hi. Vaig seure a la rotllana formada per una dotzena de dones. De sobte, dues es van posar al mig i escenificaven postures sexuals. Anaven vestides, i una melehfa (tela amb la qual es vesteixen les dones mauritanes, sobretot les arabòfones) doblegadeta feia les funcions de fal·lus. Acabada d’arribar com aquell qui diu al país, i a la petita ciutat de Walata, la veritat es que em vaig sentir incòmoda.

Al carrer, homes i dones no es toquen, les parelles no es fan petons, però en entorns privats i allunyats de les mirades forànies, sí. I les dones, sobretot en entorns rurals, es reuneixen per compartir experiència i coneixement sexual, com va ocórrer en la sessió on vaig assistir.

A Nouakchott hi ha moltes botiguetes on venen melehfes, sabates i bosses d mà. No s’hi veu gaire moviment de clients. És un lloc de reunió per a amigues, i en algunes aparentment pots citar-te amb un noi que et mostra un catàleg de fotografies de prostitutes locals.

Fa uns mesos la policia va detenir dos nois i una noia que van rodar una pel·lícula X. Han estat condemnats a un any de presó, condemna que, coneixent el context legal, em sembla prou reduïda. Aquest cas ha sortit a la llum, però sembla ser que hi ha un mercat negre d’aquest tipus de produccions casolanes.

Una hipocresia que no deixa de sorprendre’m.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús