ahl Las Palmas

Una de les característiques clau de l’organització tribal àrab mauritana és la seva mobilitat. Un individu pot pertànyer a una tribu de naixement, i després canviar i afiliar-se a una altra tribu. El mateix ocorre amb un fragment d’una tribu, que pot escindir-se i buscar aixopluc en un altre grup. L’ordre de tota una tribu també pot mutar. Hi ha tres grans ordres: la religiosa, la guerrera i la tributària. Una tribu històricament guerrera pot passar a ser religiosa, per exemple. És cabdal tenir-ho en compte per prendre distància dels posicionaments estaticistes, que presenten allò no occidental com un tot configurat i més que estàtic.

El cas és que ahir rellegia un article del meu amic, el jurista i antic cònsul de Mauritània a Gran Canària, Abdel Kader ould Mohamed, sobre Ahl Las Palmas. “Ahl” vol dir “la gent de”, i correspon a un fragment d’una tribu. Que informalment els mauritans parlin de certa gent com pertanyents a Ahl Las Palmas és revelador d’aquesta mobilitat tribal. Evidentment, no és una facció amb poder polític, sino que reagrupa aquells mauritans àrabs que tenen interessos econòmics a Las Palmas. És una denominació ben informal, no operativa per fer aliances ni negociacions tribals.

La priemra vegada que vaig anar a Las Palmas em va sorprendre la gran quantitat de mauritans que vaig veure a las Canteras i a Mesa y López. Després, quan treballava al cole, vaig accedir a aquell nínxol de població que té pis a Las Palmas i que hi van cada dos por tres. Ara que els pares són de viatge allí, copio un fragment representatiu de l’article d’Abdel Kader:

“Es en ese contexto que la apelación Ahl Las Palmas se integró en el habla cotidiana para designar no solo a los mauritanos que residían en esa ciudad sino también a todos aquellos que tenían en común la costumbre de realizar incesantes excursiones a las Islas Afortunadas y cuya llegada al aeropuerto de Las Palmas jamás pasa desapercibida. En efecto, las informaciones que rodean la mayor parte de esas excursiones continúan, hasta nuestros días, siendo objeto de verdaderos relatos dignos de un cuento de las Mil y Una Noches. Con frecuencia, esos relatos evocan increíbles veladas en el bingo o en el casino en las que numerosos mauritanos, y sobre todo mauritanas, se citan para participar en una carrera desenfrenada en busca de la pérdida de tiempo y dinero. Para la ilustre cofradía mauritana del bingo, la costumbre quiere que los perdedores, generalmente personas acomodadas, paguen el silencio de las malas lenguas, pero todo el mundo conoce historias sobre ciertas personalidades mauritanas, devenidas legendarias, que se distinguieron por poner en juego, en una sola noche, más de 10 millones de pesetas, mientras otros escapaban a la indiscreción de sus compatriotas menos afortunados tomando un avión del aeropuerto de Gando (Las Palmas) a Las Vegas, simplemente para poder jugar en el casino.”

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús