paper de diari transnacional

L’altre dia era a Tarragona. Havia de fer temps i tenia gana. Vaig entrar a un bar a fer un entrepà i una canya. Bo i barat. Era asseguda a la barra. En un moment donat va entrar un noi senegalès, va demanar permís al propietari de l’establiment i va agafar una pila de diaris. Vaig demanar al del bar si era un pacte que tenien i si el noi venia el paper a pes. Recordo que ho fèiem quan érem petits per guanyar unes monedes, però creia que darrerament amb el reciclatge els drapaires i compradors de paper havien desaparegut. Bé, el cas és que el noi acumula diaris i els envia al Senegal.

El primer que vaig pensar és que no val la pena, que el paper pesa molt i el transport és car. Després, vaig recordar l’estada a Ziguinchor. Allí, els establiments de restauració del carrer que fan entrepans te’ls donen embolicats amb paper de diari. Va venir-me al cap la quantitat de diaris catalans que vaig veure-hi, i la il·lusió que em feia llegir-los, ni que fos parcialment. Aleshores, a Casamance pensant, creia que es tractava de publicacions portades puntualment pels migrats a Catalunya.

Però pel que es veu és un negoci. La inversió és nul·la, i és que un cop llegits els diaris aquí són gratuïts. És a dir, si arribes a pactes amb propietaris del bar, per exemple, adquireixes el paper gratuïtament i estalvies la persona en qüestió d’haver d’anar a llençar els diaris. Només cal pagar el transport, i m’imagino que sovint s’aprofita la baixada d’algun cotxe al Senegal per no pagar intermediaris.

El cap del bar, bolivià, em va explicar que fa 8 anys a Bolívia pagaven una 10 euros per 24 kg de paper. No està gens malament. I, com va dir, el paper de diari té molta sortida perquè pot ser utilitzat de moltes maneres.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús