apunts sobre l’homosexualitat a Mauritània

<emAixò no és africà és el títol del llibre d’en Marc Serena sobre les condicions de vida dels homosexuals al continent africà. Diu que en les entrevistes que realitzà per documentar-se els africans no homosexuals li explicaven que ni l’amor ni la pràctica sexual entre dues persones del mateix sexe son africans. Aquesta negació em recorda les expressions que solen seguir, entre la població mauritana, a actes terroristes o criminals comesos al país: “això no pot haver-ho fet un maurità”. Fa rumiar. Trobo que el títol del llibre és molt encertat.

Mauritània no és el paradís dels homosexuals. L’homosexualitat masculina està castigada amb la pena de mort, i la femenina amb un càstig sever. Cal precisar, però, que la legislació oficial mauritana condemna a mort l’homosexualitat. Com he explicat en diverses entrades del blog, cal diferenciar netament l’aparell legislatiu oficial maurità i l’aplicació de la llei. L’existència de la llei no implica forçosament la seva aplicació. Atenció, en cap moment pretenc defensar el context legal maurità, tan sols exposo els fets.

L’homosexualitat femenina és una pràctica molt habitual entre les noies abans del matrimoni amb un home. És una manera d’experimentar i gaudir sense perdre, segons creuen, la virginitat. També hi ha lesbianes “de llarga durada”. A la ciutat la majoria de gent coneix dues parelles que porten juntes un munt d’anys. La premsa va publicar, fins i tot, fotografies d’una festa que emulava el matrimoni d’una d’aquestes parelles. I no se les ha empresonat. Més enllà de parelles, una bona amiga mauritana és obertament lesbiana, ho declara a les xarxes socials, i no se l’ha empresonada.

L’homosexualitat masculina està pitjor concebuda. Em va sorprendre el cas d’un familiar d’un amic. És un professional conegut i de prestigi al país. Està casat amb una dona. Hi té fills, que van fecundar amb l’ajuda d’una xeringa. Viuen en un edifici amb tres apartaments. En un, hi viu la dona amb la prole; en l’altra, l’home amb el seu company; i en l’altre, la dona i els fills del company. Una figura interessant és la dels goorjigenn són homes afeminats. No necessàriament homosexuals, tot i que bona part compleixen les dues característiques. Evidentment, és trist haver-se d’amagar, i el dia a dia dels homosexuals a Mauritània dista molt del que puguin tenir els barcelonins, per exemple.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús