emulant Jackie Chan

Nouakchott tingué una època daurada pel que fa a sales de cinema. N’hi havia força, i el senyor Gomes era una persona clau en el sector. Les pel·lícules que probablement més èxit tenien als anys 1970 i 1980, segons ens van dir el 2009 quan juntament amb uns amics del món del cinema investigàrem la història de les sales de cine, eren les d’arts marcials. Després, amb la popularització de les teles les sales de cinema entraren en decadència i tancaren.

El Cinema Saada era el cine del barri del Cinquième. Després del tancament de la sala l’edifici és un mercat. No gaire poblat, però. Al perímetre hi ha un seguit de botigues (una de les quals coneguda per cert perfil de la població perquè fa un temps era de les poques que venia paper de tabac), i a l’interior, en l’espai que havia estat la sala de projecció, un mestre de karate feia cursos. La sala era gran, amb un seguit de bancs de ciment on seien els espectadors i una gran paret pintada de blanc que feia les funcions de pantalla. Quan vam entrar-hi per primera vegada, l’any 2009, em va sorprendre trobar-hi galls i gallines, mobles amuntegats… i una mena d’hule que servia de tatami. Veure aquells nens fent karate en un espai on s’havien projectat pel·lícules de Jackie Chan em va semblar màgic. L’ídol de molts d’ells seguia sent Jackie Chan.

sorra

Recentment un cinema ha reobert les portes. És l’únic en actiu en tot el país. Espero tenir l’oportunitat, a partir de setembre, d’anar-hi.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús