“la pitjor aigua és la que ve de baix”

Després d’haver-me instal·lat a la casa que molt generosament m’han cedit fins novembre avui ha estat el dia de començar a fer burocràcia. He renovat la meva residència a l’ambaixada espanyola. Queda a prop de casa i hi he anat a peu. En sortir, però, començava a ploure. No he fet cas del consell d’un treballador de l’ambaixada, que m’ha dit d’esperar pacientment una estona, i he anat cap al banc. A mig camí, però, la pluja s’ha intensificat. He cercat aixopluc sota d’un arbre, però no hi he guanyat gaire, així que he entrat al a recepció de l’Oficina de Cooperació Espanyola, just darrere d’on em trobava. Hi havia 4 homes, que comentaven els beneficis de la pluja, així com l’aspecte negatiu: les inundacions que afectaran determinats barris, concretament el Cinquième i el Sixième. “Però allà el major problema no és l’aigua de la pluja sinó l’aigua que ve de baix”, ha dit un. I he pensat que era una molt bona síntesi de la problemàtica existent en aquells barris amb l’aigua. Per sota del nivell del mar i amb un gran volum d’aigua freàtica, el major problema és que l’aigua de la pluja no arriba a filtrar-se pel sòl. El problema, doncs, ve de baix.

Quan ha amainat una mica he anat al banc a reactivar el meu compte. Havia oblidat, però, el passaport a casa, així que he aprofitat un moment de calma per sortir a l’exterior i anar a casa. Pel camí, m’he trobat un antic veí que anava en cotxe i que molt amablement m’ha atansat al meu destí. “Quan necessitis un taxi, em truques i jo et porto on vulguis. Gratis. Érem veïns”. Ens hem acomiadat i fa gairebé dues hores que espero que pari una mica per tornar al banc.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús