hassi

En hassaniyya, el dialecte àrab que es parla a Mauritània, “hassi” vol dir pou. I Hassi és el nom de la gossa del Mané, el noi que m’ha cedit casa seva durant aquestes primeres setmanes de la meva tornada a Nouakchott.

És una gossa saheliana. Com el Tergitt, el meu gat, és sahelià. És blanca i té unes taques negres a la cara. És bonica, està ben cuidada i és la mar de simpàtica.

Està acostumada a sortir a passejar cada dia. Des que el Mané va marxar i que em va deixar al càrrec de la casa, poc després de sopar li poso la corretja i sortim. A vegades ve el David. A vegades l’Alioun, el masover del Mané. Tot i que cada vegada n’hi ha més, no és freqüent veure gossos passejar amb corretja. La gent no està acostumada a veure-ho. I no pas perquè a Nouakchott no hi hagi gossos… n’hi ha moltíssims. Van en bandades pel carrer. Mengen de les escombraries. Avui pel matí n’he vist un menjant un gatet… m’ha trencat el cor, però així és la naturalesa. La Hassi no fa gaire cas a aquests gossos de carrer, excepte a un mascle que la té enamorada. Ara bé, ells solen bordar-la i intenten atacar-la. Tan sols he de fer el gest d’agafar una pedra perquè girin mitja cua.

Quan passegem amb la Hassi per la nit la gent mira encuriosida. Avui tinc un sopar i l’he treta abans. Encara és de dia i hi havia molta més gent. Les reaccions d’estupefacció han augmentat considerablement. Fins al punt que un home al volant d’un 4×4 ha parat el cotxe i m’ha explicat que el seu fill volia veure el gos. Li he dit que fins i tot podia tocar-lo, però es veu que ja haurien estat massa emocions.

Molta gent directament té por de la Hassi. I no he vist un gos més afable. Tenen por, en definitiva, dels gossos. En els textos l’islam prohibeix tenir gossos, a no ser que siguin per caçar. EL gat, per contra, és considerat per l’islam un animal pur.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús