famílies d’ambaixadors, tribus al poder

Mentre faig una feina mecànica de l’ordinador, avui escolto una cadena de ràdio catalana. No deixa de resultar-me estrany. Escoltar una ràdio en català i que tracta temes que certament em queden allunyats; i que, per què no reconèixer-ho, a cops ni tan sols m’interessen.

Parlen de Luis Enrique. Després entrevisten en Dezcállar, antic director del CNI i antic ambaixador d’Espanya a Washington. Obro les orelles. El món de les ambaixades m’interessa molt darrerament. Segurament des que sóc a Mauritània és una realitat que em resulta molt menys abstracta.

La conversa em sembla interessant, i em ve de gust llegir el llibre que acaba de publicar, Valió la pena. Un dels germans de Dezcállar fou ambaixador de Mauritània. Sí… en aquest àmbit pertànyer a una família o altra és decisiu. L’oncle també era ambaixador. I les relacions de poder familiars són extrapol·lables al que Dezcállar explica arrel d’una conversa que va tenir amb el president de Mauritània, en què aquest li recordava que la democràcia aquí no té tradició i que el poder es basa en les relacions tribals.

Em sobta que les lates esferes espanyoles expressin la importància de les tribus en la política mauritana i que, per contra, el nostre estat segueixi pagant projectes de cooperació totalment fora de lloc, especialment els de descentralització de la política.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús