pals a les rodes a l’educació

Els meus amics mauritans que ronden la quarantena van anar, la majoria, a escoles públiques mauritanes. Després alguns, els més afortunats, van estudiar en universitats franceses. O nord-americanes. Parlen d’un sistema escolar públic amb professors qualificats i assidus. Una educació formal de qualitat.

Avui l’escola pública mauritana és un desastre. Em vénen al cap diverses raons. Com sol ocórrer, s’ha polititzat, i s’han canviat els programes tantes vegades que en el camí s’ha perdut l’essència. A més, els sous dels professors ón irrisoris, així que els que tenen la seva plaça de funcionari sovint tenen paral·lelament un contracte en un centre privat, amb el resultat que no van a l’escola pública. I la classe que haurien de fer davant d’uns 60 alumnes no es fa. I creix la diferència entre els que poden pagar una escola privada i els que no.

EL Ministeri d’Educació maurità ha fixat el 19 d’octubre com a data d’inici del curs. Es veu que no poden assegurar l’obertura abans, en part per l’epidèmia de dengue. Les escoles privades que segueixen el programa francès ja havien començat; al Liceu Francès vam començar el 3 de setembre; d’altres van fer-ho cap al 10. El Ministeri ha fet una rebequeria i ha exigit a totes les escoles privades tancar. En principi podran obrir el 19 d’octubre, com l’escola pública. I en principi els alumnes de la privada no es podran inscriure a no ser que tinguin una autorització del Ministeri d’Educació.

Estic d’acord en que cal enfortir l’escola pública, al meu entendre el bastió del bon funcionament d’un país. I que els nens mauritans han d’aprendre la història del seu país i no pas la de l’antiga metròpoli. Però fer-ho perjudicant els altres no és la manera. I menys amb les formes en què es va fer: la policia va aparèixer a les escoles privades per tancar-les mentre hi havia nens i nenes a l’interior.

Al Liceu Francès estem sota el paraigües de la llei francesa. A l’escola americana, de la llei nord-americana. Son les dues úniques escoles que operen normalment a dia d’avui. M’esgarrifa ser partícip d’un engranatge que no fa més que elititzar l’elit, però alhora crec en el dret dels menors a aprendre.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús