de festes nacionals

Dilluns va ser la festa nacional espanyola. No és cap novetat. Com cada any, l’ambaixada espanyola va organitzar una recepció. Jo hi havia estat tan sols una vegada i aquest any vaig decidir anar-hi de nou. Balanç: vaig trobar-me gent que no veig en el meu dia a dia i a qui vaig poder saludar; vaig sopar molt bé; vaig renovar el meu imaginari respecte aquesta institució.

Em va sorprendre el discurs del màxim responsable de l’ambaixada. Parlà de la importància per la història mundial de la colonització d’Amèrica llatina, del canvi que això suposà. Positiu, s’entén. I traçà un paral·lelisme amb la presència d’Espanya a Mauritània i del bé que hi fa.

Llarg i anacrònic. Un discurs que em va sorprendre molt negativament. Però a cops cal presenciar actes com aquests per renovar, o actualitzar, la ideologia.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús