ulleres retrobades

La setmana passada, o fa dues setmanes, de camí de casa a l’escola, vaig perdre l’estoig de les ulleres. Amb les ulleres dins. Les de vista. Després de passar el matí al cole sense ulleres, vaig prendre les que tenia de recanvi, que sortosament vaig posar a la maleta de la mudança però que no estan graduades segons les meves necessitats actuals.

Dos dies buscant per tot arreu. A casa. Al cotxe. Al camí de casa al cotxe. Al cole. Res.

Com que amb el cntracte actual tinc una mútua, vaig decidir fer-me unes ulleres noves. Vaig anar a la mútua. Bé… per ordre cronològic, primer vaig haver d’esbrinar on era la mútua. Ningú no ho sabia. Al final em van dir per on queia i la vaig trobar. La gimcana que em van proposar és la següent:

-Anar a l’oftalmòleg.
-Amb la seva recepta, anar a dues òptiques per tenir dos pressupostos
-Anar a la mútua, que proposarien la quantitat que aportarien
-Tornar a l’òptica. Fer fer les ulleres.
-Dur el rebut a la mútua.

Molts passos, que es poden eternalitzar a Mauritània. Però em vaig dir que com més trigués, més s’eternalitzarien. Vaig demanar hora al meu oftalmòleg de confiança. De molta confiança. Pel 3 de desembre. Vaig anar a l’òptica del costat i vaig encarregar una montura moníssima i caríssima.

Avui, un dia abans d’anar a l’oftalmóleg, he aparcat en un carreró proper a una de les entrades del cole. Al meu costat, un senyor aparcava el seu cotxe. Ha sortit. He posat la protecció d’alumini al vidre de davant i he sortit. Ha tornat. S’ha atansat. Ha mirat el dibuix de la protecció d’alumini i m’ha dit… Al principi no l’entenia, perqu`no dominava el francès i a més a més era tartamut. M’ha dit:

-La setmana passada, o fa dues, et van caure unes ulleres?
-Sí!
-Les vaig trobar. Ara li diré al guardià de l’edifici de davant que te les doni.

Jo volia abraçar l’home. Però aquest acte està fora de lloc aquí. Li volia donar algo, però no sabia què i l’home ho ha rebutjat. Estava tan contenta…

Tinc ulleres noves. Les d’abans. Hauré d’anar a l’òptica a alliberar la meva muntura. I a l’oftalmòleg a anul·lar la cita. I tot això que m’estalvio.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús