creem un hip hop

Quan vaig començar a fer classes en centres d’ensenyament secundari a Nouakchott em va sorprendre molt positivament les ganes que els alumnes mostraven per participar a classe. Recordo que quan era adolescent i el professorat demanava qui volia llegir en veu alta a classe, els voluntaris eren ben pocs. O simplement a cops ni es manifestaven. Baixàvem la vista i intentàvem passar desapercebuts. Aquí és completament diferent.

-Mireu aquest document sobre les festes de Nadal a Espanya.

I pràcticament tot l’alumnat de l’aula alça la mà.

-Madame! Madame!
-Señora! Señora!

El primer dia no sabia ni què volien… No havia ni tan sols transmès la consigna de llegir en veu alta. El cas és que, tot aprofitant treballar la pronunciació, a l’equivalent de l’ESO llegíem cada text 4 vegades. Són textos curts i així augmenta l’efectiu de participants. Escenes de teatre, improvitzacions, curtmetratges, slam… Tota activitat mínimament pensada és molt ben acceptada.

Aquest any tinc classe amb els alumnes de primer curs de secundària. Acompanyament Personalitzat. Dividits en grups de 12, cada grup fa un taller de 4 setmanes amb cada professor. Una part del meu taller se centra en la prevenció contra l’assetjament escolar. I acabem creant un hip hop per prevenir aquesta pràctica discriminatòria. Prenem un model que coneixen, analitzem les síl·labes i la forma i repartixo rols. Per parelles, uns es posen en la pell de l’assetjat, d’altres de l’assetjador, dels pares, d’un professor, d’un testimoni que no s’implica, d’un testimoni que s’implica… I la producció final és fantàstica. I ho llegeixen davant de la resta de grup tot hip hopejant.I tots prenen consciència de què és l’assetjament i com és adient reaccionar davant d’un cas.

En principi, juntament amb un altre professor, anirem a un estudi a gravar les cançons.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús