converses de cafeteria

Al vespre m’agrada seure a la terrassa del restaurant a fer la comptabilitat i escoltar, fent semblant evidentment que no ho faig, els temes de les converses dels clients.

Quan el sol es pon hi ha força grups d’homes que vénen a la terrassa. La majoria prèn un cafè. I parlen de política o de temes religiosos. També vénen dones, però prefereixen instal·lar-se a l’interior. I parelles, que tenen una taula majoritàriament preferida.

Ahir, els del meu costat parlaven de la dificultat de definir, avui en dia, els territoris de dar al-islam i de dar al-harb, és a dir, el que tradicionalment era la terra de l’islam i la terra de la guerra o dels infidels. Amb la glocalització aquest binomi ha perdut sentit, i és interessant intentar donar-li un ús. Els grans teòlegs de l’islam en parlen des de fa temps. I els meus veîns de taula d’ahir també. No cercaven una conclusió, tan sols posar en evidència la inoperància de la confrontació actualment.

Em va cridar l’atenció el triple ús lingüístic. Eren 4 arabòfons i un soninké. Aquest darrer el conec; és un home d’uns 40 anys que sol moure’s en contextos àrabs més que no pas soninkés. Bé, el cas és que parlaven hassaniya, el dialecte àrab que es parla a Mauritània, mesclat amb francès i amb anglès. Una carta de presentació del seu estatus social, que els ha permès estudiar a França i/o als Estats Units d’Amèrica.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús