lluny de les mirades

A la sala del restaurant tenim una taula per a dues persones instal·lada darrera d’un biombo de mitja alçada. Al fons de tot. A prop de la porta de la cuina.

Em demanava què feia aquella taula allí. Fins que vaig començar a comprendre que és una taula ben cercada per les parelles. Seuen allí, lluny de les mirades d’altri, i festegen.

És encisador sentir murmurs de parelles que festegen darrere del biombo. Joves i no tan joves. I veig però no puc mirar; i no puc, evidentment, explicar-ho a la resta de la ciutat.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús