pissarres que escriuen

Encara avui em meravellen certs aspectes de l’escola on treballo a Nouakchott. En comparació on treballava abans, i val a dir que era una escola elitista, tot està organitzadíssim. La superfície de les pissarres de guix està ben mantinguda i prmet escriure; el guix és de bona qualitat i no cal apretar exageradament perquè escrigui; els aparells d’aire artificial funcionen; l’alumnat té accés a ordinadors que funcionen prou bé… I, el més important, els menors coneixen el reglament perfectament. Saben què se’ls permet i què no. I saben que si se salen les regles seran sancionats d’alguna manera.

Confesso que havia dit que no volia treballar en aquesta escola degut al seu perfil altament elitista. Certament, la majoria d’alumnat pertany a famílies d’alt standing. Però no podem oblidar que n’hi ha que estudien gràcies a beques. PEr beneficiar-se’n han de tenir la nacionalitat francesa; hi ha força alumnat d’origen maurità amb passaport francès, i acostuma a ser el perfil de beneficiari de les ajudes.

Treballar en aquesta escola és agradable, sobretot perquè el fet que tot funcioni prou bé fa que tornem a casa encara amb energia. A l’altre cole cada dia hi havia un gran problema que calia resoldre, sorpreses poc agradables, i acabava fatigada. La bona organització de l’establiment on ara presto els meus serveis permet de tant en tant sortir de l’ordre i convidar l’alumnat a fer activitats diferents. Un plaer.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús