direcció prohibida

Ahir per la tarda vaig acompanyar un amic al mercat del Cinquième. Quan ja estàvem apropant-nos al destí, en un carrer en el que havia d’esquivar cotxes, carros, burros, vianants… un policia em va parar i em va demanar que m’aturés a la dreta. Creia que em demanaria els papers del cotxe.

-Vas en direcció contrària.
-Ui, no me n’havia adonat!
-Vas en direcció contrària.

L’home semblava simpàtic, i vaig deduir que no volia multar-me. Li vaig demanar què havia de fer per sortir d’allà. Mentre m’indicava una moto passava pel costat, també en direcció contrària.

-Atenció, va en direcció contrària!
-Ah, no, per controlar les motos no tenim ordres.

El parc de vehiles motoritzats de dos rodes està augmentant progressivament. Caldrà algun dia que les autoritats donin ordres per controlar la seva direcció.

Al cap d’uns minuts, uns homes ens van aturar tot dient que regalimava un líquid del motor. L’oli de direcció. Vam comprar-ne una ampolla i la vam anar posant fins arribar a casa. Dilluns vindrà el mecànic a solucionar la pana. Inshallah.

2 comentaris

  • Eduard Biete

    10/01/2016 13:09

    Marta, felicitats pel blog. Moltes vegades per anar cap a Conakry faig escala a Nouakchott i et ben asseguro que si en tinc l’oportunitat algún dia m’hi estaré una mica més.

    Les situacions que expliques em recorden a d’altres que visc viatjant per Àfrica de l’oest: sorprenents, interessants, frustrants moltes vegades però com sempre, conèixer d’altres cultures és enriquidor.

    Salutacions.

  • malonso

    11/01/2016 10:37

    Gràcies, Eduard! No dubtis en contactar-me si véns.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús