propassivitat

La proactivitat és una paraula que està molt de moda a Europa. Tothom ha de ser proactiu, i si fas una entrevista de feina sembla ser que és la paraula clau que ha de sortir per la teva boca.

Treballant al restaurant m’adono cada dia que aquesta capacitat de tenir iniciativa i prendre decisions no destaca entre els treballadors de base. Cobren poc, fan moltes hores, fan feines poc estimulants… en tot això estem d’acord. Però els falta iniciativa. Poden passar deu vegades al costat d’un mocador de paper que ha caigut a terra i no recollir-lo, fins que algú els demana de recollir-lo. A vegades aquesta actitud em posa un xic nerviosa, ho reconec.

EL fet és que l’altre dia quan marxava en cotxe vaig veure una treballadora esperant un taxi. Li vaig demanar on anava.

-A la route de Nouadhibou.
-Puja, que et porto.

És com si estiguéssim a Gràcia i em digués qu va a la Diagonal. No és lluny. La història és que anava a l’altra punta de la route, com si fos Diagonal Mar, vaja. I no m’indicava. Havia d’anar preguntant-li jo per on tirar. MAnca de proactivitat, total, vaja. Ni treure conversa ni res. Aixó sí, va estar molt agraïda.

1 comentari

  • Eva

    13/01/2016 14:10

    Al Marroc és igual. Crec que és el que menys m’agrada d’aquest país. M’ha fet gràcia la paraula, ‘propassivitat';-)

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús