autogestió portada a l’extrem

Arribada a l’aeroport de Barcelona. Vol procedent de Casablanca, per tant en la passejada del finger de l’avió al control de la policia, una parella de polis demanen el passaport als caminants. Al control fronterer, un empleat em fa passar “hacia esa parte, irás más rápido”. Jo no tinc pressa, sé que hauré d’esperar les maletes. Però hi vaig. I em trobo davant d’una màquina reservada per a espanyols, o europeus, no ho sé, en què he de posar el meu passaport i se m’obre el pas. Em sento com si estigués al Decathlon. El meu passaport no funciona, o no el sé posar, o la màquina està cansada… i he de recular i fer la cua que em permetrà dir “bona tarda” a un treballador de l’estat espanyol. M’esparvera que fins i tot a l’aeroport, en un procediment del tot despersonalitzat, hom hagi d’autogestionar-se el control del passaport.

I al súper toca treure els productes del carro per posar-los a la cinta; toca ficar-los en bosses i dur-los al cotxe. I a la benzinera toca posar-se una mateixa el combustible. I tot té una pàtina de despersonalització.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús