Una vegada al mes una francesa que ronda els 65 anys organitza una venta d’ostres. Passa un anunci per internet, els interessats expressen el nombre de dotzenes que desitgen (a 8 euros) i negocia amb un conegut seu de Nouadibou per tal d’adquirir-les i transportar-les a Nouakcott. Un cop les ha rebudes, envia un missatge als compradors on els cita en un indret de la ciutat per fer l’intercanvi d’otres i diners.
Divendres passat amb uns amics havíem demanat 5 dotzenes. Vaig ser jo qui va anar a buscar-les. Ella era dintre d’un cotxe, al lloc del conductor.
-Bona tarda. Marta. 5 dotzenes.
-15.000 UM.
Ella, dirigint-se al senyor que estava a la fila de darrere del cotxe:
-Dóna-li 5 dotzenes.
Vaig tenir la sensació de comprar quelcom il·legal.
Quan marxava, em vaig creuar una parella de policies. EL fill de la senyora em va dir després que la van dur a comissaria perquè sospitaven que venia alcohol. Evidentment la va poder treure d’allí perquè no estava venent res d’il·legal. Ara bé, a partir de la propera demanda l’intercanvi es farà en un altre indret, en principi en un restaurant d’unes amigues seves.
Aquest blog és un testimoni de les vivències personals d'una habitant de Nouakchott originària de Barcelona. Des de la meva visió, aporto vivències que il·lustren el dia a dia en aquesta ciutat africana creada fa poc més de cinquanta anys amb el propòsit d'apropar-la a tots els que no tenen l'oportunitat de conèixer-la.