Una vegada al mes una francesa que ronda els 65 anys organitza una venta d’ostres. Passa un anunci per internet, els interessats expressen el nombre de dotzenes que desitgen (a 8 euros) i negocia amb un conegut seu de Nouadibou per tal d’adquirir-les i transportar-les a Nouakcott. Un cop les ha rebudes, envia un missatge als compradors on els cita en un indret de la ciutat per fer l’intercanvi d’otres i diners.
Divendres passat amb uns amics havíem demanat 5 dotzenes. Vaig ser jo qui va anar a buscar-les. Ella era dintre d’un cotxe, al lloc del conductor.
-Bona tarda. Marta. 5 dotzenes.
-15.000 UM.
Ella, dirigint-se al senyor que estava a la fila de darrere del cotxe:
-Dóna-li 5 dotzenes.
Vaig tenir la sensació de comprar quelcom il·legal.
Quan marxava, em vaig creuar una parella de policies. EL fill de la senyora em va dir després que la van dur a comissaria perquè sospitaven que venia alcohol. Evidentment la va poder treure d’allí perquè no estava venent res d’il·legal. Ara bé, a partir de la propera demanda l’intercanvi es farà en un altre indret, en principi en un restaurant d’unes amigues seves.