pagant sant Pere canta

El col·lega maurità amb qui treballo en la consultoria per al Ministeri de Justícia em va passar l’altre dia un seguit de contactes interessants per la recerca. Un d’ells és un advocat especialista en dret musulmà. El vaig trucar i avui he anat a la cita, al seu despatx, que està en un antic edifici ben a prop de casa.

He arribat puntual. M’he presentat. Li he explicat en què consisteix la consultoria que estem duent a terme i ha raonat que, com que el Ministeri ens paga, ell per parlar volia cobrar. El raonament no em sembla erroni, però la manera de dir-ho ha estat molt matussera. A més a més, el pressupost està tancat i no hi ha cap partida per als informants. He fet el gest de marxar. Ell sabia que treballo amb un maurità; la següent pregunta ha estat si la consultoria és a nom d’una societat espanyola o d’una mauritana. Li he explicat que ho fem tots dos, fora de l’aixopluc de cap societat. Es veu que aquesta dada ha estat decisiva per dir, amb un to perdonavides, que m’acordaria una estona.

Hem estat parlant. Ha estat interessant. Abans d’acomiadar-nos m’ha demanat que li fes un resum del que he après gràcies a ell.

Tots dos ens disposàvem a marxar junts quan m’ha demanat que l’ajudés a buscar les claus del despatx. Ja em teniu pol·lulant pel despatx tot cercant un joc de claus que no ha aparegut. I hem marxat deixant-ho tot obert.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús