el misteri pasqual

Sigui creient o no, sigui practicant o no, sigui catòlica o no, m’encanta anar a la missa del ciri Pasqual. He descobert un xic tard la litúrgia de l’església cristiana, i el misteri Pasqual és un ritual que m’agrada molt. La primera vegada que el vaig observar fou a Creixell i em captivà la màgia del foc i del sentiment de comunitat.

Ahir vaig anar a la missa a Nouakchott. Quina festassa. LA cita era a les nou, i vaig arribar a dos quarts de deu. El foc era encès al pati de l’entrada i l’església estava plena de gom a gom. Van obrir els finestrals dels laterals perquè, asseguts en bancs mòbils, tots poguéssim cabre.

La gran majoria d’assistents eren negres d’altres països africans. Guarnits de diumenge. En família. Jo tenia a mà esquerra una parella jove de Casamance i a la dreta una família finlandesa. El culte era en francés, però també van fer una lectura en anglès i una en mandjak, llengua parlada a Casamance i a Guinea Bissau.

Hi ha diverses corals que canten a l’església, i la d’ahir ho feia especialment bé. Eren uns vint cantaires, homes i dones, dirigits per una dona i acompanyats de percussió africana. Van participar moltíssim. Em va captivar.

Crec que l’any passat a Creixell vaig veure com batejaven un nen en aquesta missa. Em van explicar que és un dia especialment òptim per als batejos. Ahir, a l’església de Nouakchott, van batejar una trentena d’adults. Elles, vestides de núvies. Sense vel, això sí. Ells, amb vestit jaqueta. El meu veí casamancès em va dir que entre els mandaks és habitual batejar-se de grans. Un cop tots batejats, acció que fou rapideta, el mossèn els va donar la benvinguda a la comunitat i va dir “Com tots, l’Hortense i el François ja estan batejats i volen aprofitar l’avinentesa per casar-se”. Els fidels van celebrar-ho aplaudint i fent crits de joia. Va ser un matrimoni rapidet. Quan cadascun dels nuvis va dir “sí, vull” i quan es van fer el petó, l’església va manifestarl a seva alegria de nou amb aplaudiments, crits i xiulets, que es van repetir quan en el ritual vam elebrar la resurrecció de Crist. “Il est ressucité!, Il est ressucité!”. Algunes dones van ballar una mica en el seu lloc estant.

El culte va començar a les 21h i va acabar a les 23h45. I jo vaig sortir amb una gran pau interior. I emocionada com cada vegada que veig plasmat el concepte de comunitat.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús