el rentacotxes

Les condicions climàtiques fan que els cotxes aquí estiguin sempre plens de pols. Per tota la ciutat hi ha homes que s’instal·len en un tros de carrer i renten cotxes professionalment. Hom pot distingir on són perquè pengen una corda a la paret en què estenen draps i perquè sol haver-hi bidons grocs a terra, bidons que contenen aigua. LA tarifa de rentat més habitual és de 500 UM, que no arriba a dos euros.

Davant de casa hi ha el Saddam, i de tant en tant li deixo el cotxe. Quan treballava al restaurant me’l rentava, i sense acceptar diners, el Moussa, que estava instal·lat al pàrquing de l’establiment.

Un dilluns va instal·lar-se un rentacotxes allí on aparco quan vaig al cole. Tenia el cotxe força brut, així que li vaig deixar. Em va demanar a quina hora plegava, i en sortir el cotxe estava ipecable. Li vaig donar un bitllet de 1000 UM però ell noi tenia canvi. Vaig dir-li que ho guardés per al proper rentat. Així vam quedar.

Però l’home, del qual desconec el nom, ja no va tornar. Vaig pensar-hi, no en els diners sinó en el fet que no hi fos.

Van passar dues o tres setmanes. Ahir sortia del cotxe i un home em va dir “Senyora, senyora!”. Pensava que era un venedor ambulant, però no. Era el rentacotxes, que venia a dir-me que havia estat malalt i que recordava perfectament que teníem quelcom pendent. Volia rentar en aquell moment el cotxe, però a mi no m’anava bé. Avui, potser. Em va sorprendre molt la seva honestetat.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús