mohamed, el reparador

L’equip i jo hem entrevistat ja justiciables de les 4 zones detectades pel Ministeri de la Justícia i alguns mouslih d’aquestes zones. Ara toca el torn de Nouakchott, mentre al mateix temps començo a redactar.

Ahir el Zein, el coordinador dels enquestadors, em va acompanyar al districte de Dar Naïm. Al fons de tot. Als jardins de Dar Naïm, després dels quals hi ha dunes. ELs jardins són horts explotats per famílies del barri, famílies amb pocs recursos econòmics. Al costat dels enciams i les pastanagues, que ocupen una gran extensió, s’alça la presó de Dar Naïm. Enorme. I, pel que em va dir l’altre dia un consultant de l’UE que hi va entrar, de les pitjors que ha vist en el seu recorregut vital.

Vam aparcar entre els horts i la presó, en un descampat. I va venir Soufi Fall, un antic company de Zein a l’Oficina Nacional d’Estadística. Ell coneix el mouslih del barri, i ens va acompanyar a casa seva. En aquell descampat, hi ha disseminades petites construccions. Cases, haimes de ciment, l’escola, la mesquita… Van anar a casa de Mohamed. La seva dona ens va fer seure en una catifa que tenien al pati de la seva modesta i impoluta casa i al cap de poca estona va arribar ell. Un harratin, és a dir, un antic esclau, un libert, que és imam de la mesquita i alhora mouslih, conciliador. Vam estar parlant molta estona. Va explicar molt bé el seu rol, el seu dia a dia, les dificultats davant de les quals es troba, etc. Per definició, tot imam és mouslih, perquè esdevé una persona de confiança i de referència en casos de conflicte. Ell va estar oficialitzat pel Ministeri fa poc més d’un any. I la seva vida no ha canviat. EL sou decretat per l’administració per als mouslih és de poc més de 30 euros a l’any, quelcom ridícul. I ell no ho ha rebut.

-I viu del sou com a imam?
-Visc el tchep tchep.

I tots vam esclatar a riure. EL tchep tchep és l’economia informal, el comerç que bascula segons les necessitats de la població en cada moment, la compra d’objectes al centre del a ciutat per revendre¡ls al barri un xic més cars.

Certament, el sou previst per als mouslih del Ministeri és insignificant. Però en la definició de mouslih, aquell que repara socialment, l’islam preveu que tota reparació es fa per a Déu, no pot haver-hi contrapartida econòmica. D’alguna manera, un mouslih que cobra deixa de ser, per naturalesa, mouslih. Deixa de ser neutre i imparcial. Deixa d’obrar per plaure a Déu i ho fa per eniquir-se.

Problemes entre parelles, divorcis, actes de venta, problemes de crèdit… són els casos més recurrentment tractats. També el càlcul de les herències, pel qual d’acord amb la shari’a la persona que fa la repartició es queda el 10 per cent del total. No tots els mouslih poden fer aquest complicat càlcul. Mohamed, per exemple, diu que no està capacitat per fer-lo.

Diu que rep entre 4 i 6 casos per setmana. A totes hores. I que sol trobar una conciliació. Al Ministeri la figura del mouslih li resulta molt pràctica. Es tracta d’un mecanisme de justícia de proximitat que treu volum de feina a la justícia oficial. Els justiciables solen preferir anar al mouslih perquè poden participar en el procés de conciliació, perquè li tenen confiança i, sobretot, perquè el tràmit és ràpid (no cal demanar cita i la solució sol ser en el mateix moment) i de cost zero.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús