de metges

L’altre dia jugant a bàsquet un company em va posar, sense voler, un dit a l’ull. Em van semblar moments eterns. Vaig continuar a la pista, però al cap d’una estona vaig anar cap a casa. Al dia següent tenia l’ull vermell i notava quelcom a la còrnia. Hi veia borrós.

Després de la jornada escolar vaig voler anar al meu oftalmòleg, però com que sempre hi ha molta gent i tenia molèsties a l’ull pero creia que no era res complicat, vaig voler anar a un altre que passa consulta a una clínica.

En arribar a la clínica, em van dir que l’oftalmòleg no hi era pero que un generalista em visitaria i trucaria l’especialista.

Després d’una hora d’espera -no gaire-, el metge em va rebre. Li vaig dir què em passava i em va estirar a la camilla. Em va prendre la tensió. No l’ocular, no. La general, la que es pren amb l’aparell al braç.

-12-8. Senyora, està bé.
-Mmmm… l’ull em fa mal i no m’h veig. Potser caldria mirar l’ull.

Amb la lot em va il·luminar l’ull i òbviament no va veure res.

-Ha de veure un oftalmòleg.
-Per això he vingut.
-Jo no puc fer-hi res.

Va començar a fer receptes. Calmants i coliris. Em va firmar la baixa laboral i abans que no marxés de la consulta va començar a visitar el segûent client.

Amb les receptes vaig anar al meu farmacèutic.Li vaig dir que no volia prendre els calmants, però que m’expliqués què era el coliri car el metge no va voler dir-m’ho.

-Marta, has d’anar a l’oftalmòleg.

La seva farmàcia és ben a la vora del meu oftalmo, així que em va fer el favor de trucar-lo i demanar que m’agafessin. Vaig anar-hi i em van rebre amb una festa. Quina alegria. Feia 2 o 3 anys que, per fortuna, no havia d’anar-hi. Mohamed em va rebre i va veure que amb l’ungla el company m’havia esgarrapat la còrnia just devant la pupil·la. Em va donar un cicatritzant i un antisèptic i, en una setmana, vaig tornar a tenir l’ull sa.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús