escena de Ramadan

Dilluns cap a les 19h era a casa. Estava fent temps perquè fos l’hora de trencar el dejuni, uns 40 minuts més tard. Algú va picar a la porta. Vaig obrir, i hi havia una mora adulta i una nena. LEs dues vestides amb melefes de mudar. Vaig reconèixer la nena. Viu al meu edifici, on hi ha sis pisos. Conec tots els menors i els homes, perquè de la casa al carrer tenim un gran pati on aparquem els cotxes i on ens creuem els uns i els altres. LA dona es va posar a parlar.

-Hola!
-Hola!
-Vinc a presentar-me perquè som veïnes i l’islam diu que hem de conèixer-nos amb els veîns.
-Ah, que bé. Doncs encantada.

I va marxar.

Visc en aquest pis des d’octubre. Per què va venir dilluns a saludar i no pas fa uns quants mesos? Perquè és Ramadà, és clar, el mes on tot ha de ser teòricament idíl·lic. Bé, almenys ja he conegut aquesta veïna, que no havia creuat mai…

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús