escena de Ramadan 3

Truco uns amics, i decideixo passar a veure’ls a mitja tarda. Agafo el cotxe. Gran error. Els embussos entre les 17h i les 19h són monumentals. Tothom surt a comprar les darreres coses aparentment imprescindibles per preparar el ftour, l’àpat que trenca el dejuni cap a les 19h40. A més a més, la gent està nerviosa i en la circulació es respira agressivitat.

Un altre dia, surto a fer unes compres a les nou del vespre. Literalment, no creuo ningú en cotxe. Ni una ànima. Un plaer.

Habitualment les famílies trenquen el dejuni a l’hora establerta, com he dit cap a les 19h40. Dàtils, sopa, quelcom per picar, cafè o te. Els aliments depenen de les possibilitats de les famílies. A cops el trencament es fa amb dàtils i un got de llet, a cops és extremadament copiós. Després qui pot va a la mesquita; és un mes on les pregàries es multipliquen i on les dones van molt més a la mesquita que no pas la resta de l’any. Cap a les 22, quarts d’onze, tornen a casa i sopen.

Amb els companys de bàsquet, per exemple, durant el Ramadan comencem a jugar a les 23h, després que han pregat. Acabem a la una de la nit. Tornen a casa i sopen.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús