escena de Ramadan 4

Ahir vaig anar a trencar el dejuni a casa de la família d’una antiga alumna. És una nena a qui feia repàs de castellà a casa i amb qui vam crear un lligam estret. La nena s’ha fet gran i aquest curs ha estat a Anglterra estudiant anglès. El curs vinent començarà Traducció i Interpretació a Londres.

La seva mare és encantadora. Deu tenir uns 48 anys, ara. Mig francesa mig mauritana, el seu pare -maurità- va anar a estudiar a França i va conèixer la seva mare -francesa-. Aquesta es veu que tenia una plaça al CNRS però no la va acceptar per poder casar-se amb el maurità i anar a Mauritània. Escàndol inicial per a les dues famílies, però després es veu que tot va anar bé. Es van instal·lar a Nouakchott i la mare d’ell va anar a viriue amb la parella, cosa que no sempre fou fàcil per la francesa. Així, en una casa amb presència mauritana i francesa, la mare de la meva alumna va adquirir característiques socials dels dos costats.

Ella va fer els estudis universitaris al Marroc i després va tornar a Nouakchott, on es va casar amb un home amb qui té 4 fills. Es van divorciar i es veu que ell no s’ocupa gaire dels fills, que tenen entre 21 i 4 anys. La protagonista d’aquest escrit es va casar una segona vegada però al cap de poc es va divorciar. Ara viu amb els nens i l’he vista millor que mai.

ELs seus fills tenen 25% e sang francesa, però estan ben assimilats a la cultura francesa. Tots han estat o són alumens del Liceu Francès i cap d’ells llegeix correctament l’àrab. A mi em sap molt de greu evidenciar aquest analfabetisme en la llengua oficial del seu país, però passa molt entre els alumnes del nostre centre.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús