sacrificis que retornen

Avui és festiu. M’he llevat a quarts de nou a causa de la calor i dels monòlegs del xai dels meus veïns. Que parli, que parli… poc li queda a la bèstia. Al cap d’uns minuts els veïns de l’altre costat tenien també un nou membre. I en una estoneta els deixaré de sentir, quan el pare de cap família els sacrifiqui o els mani sacrificar. Avui és la gran festa del sacrifici, dia de gran importància per als musulmans.

Ahir tornant de passar el cap de setmana a la platja vam aturar-nos per posar combustible al cotxe i vam veure un taxi col·lectiu que, a més a més dels passatgers humans, transportava 14 cabres, 10 a la baca i 4 al portaequipatges. No cal dir quin és el destí immediat d’aquestes bèsties.

IMG_3437

Aquest any la meva participació a la festa es reduirà a la visita a dues famílies que faré per la tarda. És la part que més m’agrada.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús