fugint de la policia

Darrerament, entre feina i activitats diverses, paro poc per casa. L’altre dia estava descansant una estoneta abans d’anar a l’escola per la tarda i algú va intentar obrir la porta de casa. No va aconseguir-ho perquè estava tancada amb clau. Vaig atansar-me a l’entrada i dues dones em demanaven cridant i atemorides que les obrís la porta perquè hi havia una batuda contra immigrants clandestins.

Fa mesos que es va endurir el procés per aconseguir el permís de residència. Tant que molta gent no pot accedir a la muntanya de paperassa surrealista que demana l’administració i romanen de manera il·legal al país.

A prop de casa, al voltant de l’església, sol haver jornalers esperan que algú els contracti. Seuen i esperen. Són africans de països del sud de Mauritània. La majoria no tenen papers. Diuen que el bisbe els té protegits, però això no impedeix que de tant en tant vingui la policia amb furgonetes i faci batudes. Omplen les furgonetes i porten els detinguts a la frontera amb Senegal. Un drama. Les senyores que picaen a casa volien que les acollís, però em va fer por posar-me en merders i no les vaig obrir. Van quedar-se al repla de casa i al cap d’una bona estona aig sentir que demanaven per telèfon si els policies havien marxat i els van dir que sí. Elles van marxar just després. Aquesta vegada es van salvar.

Comenta

*

(*) Camps obligatoris

L'enviament de comentaris implica l'acceptació de les normes d'ús